Pantalles, inversions i corbates

Una visita a la Borsa de Barcelona per entendre com funciona i què es pot trobar a l’espai de negocis català més important

CRÒNICA | Oleguer Cebrià (@Oleguer22) | Barcelona, 25 de març de 2015

Entrar per primera vegada en un recinte on es gestionen quantitats tan elevades de diners impressiona. Tantes pantalles desborden i desconcerten perquè ningú sap cap a on ha de dirigir la seva mirada. Una pantalla sobre l’ÍBEX-35 i el MID-50 presideix la sala i els preus i les quantitats de les accions no paren de variar. Fa només dues hores que s’ha obert la borsa i ja s’han intercanviat més de 70 mil milions d’accions per un preu total superior als 457 milions d’euros.

600 pantalles estructuren les empreses per sectors de producció i després per ordre alfabètic. Veure tants números canviant a cada segon impressiona i fins i tot pot arribar a provocar un cert estrès. Perquè arriben fins i tot a dins el restaurant de la borsa, anomenat “La Brokeria”, i així els inversors poden estar informats en tot moment. I és vital que ho estiguin, ja que les diferències entre els diversos inversionistes poden ser de només 0,1 cèntims. La importància del tercer decimal i de trobar el punt d’equilibri entre l’oferta i la demanda, assegura la guia.

Tot això provoca que només les borses siguin les úniques capaces d’oferir tanta informació. Encara que els particulars puguin accedir al parquet de forma gratuïta, per rebre-la s’ha de pagar. A més, els ordinadors de la sala compten amb un programa d’informació anomenats SIBE Smart que serveixen per interconnectar informació amb altres borses tant espanyoles com internacionals a temps real. D’altra banda, els inversors compten amb un programa estrella molt més complex que és l’anomenat Bloomberg, d’un preu caríssim que només es poden permetre les grans empreses.

El parquet de la Borsa de Barcelona. Font: borsabcn.es

Però les inversions són molt sensibles i un titular de Reuters les pot canviar completament en un segon. Tot i això, aquest 2015 està sent molt positiu i algunes empreses gaudeixen d’unes rendibilitats superiors al 32%. L’última en entrar a la borsa espanyola és l’empresa d’aeroports AENA i també és una de les que ha obtingut millors resultats, ja que en un mes les seves accions han passat de costar 58 euros a valdre’n més de 81.

Tantes pantalles i tanta informació ens han fet ignorar les banderes de la Unió Europea penjades des de la inauguració de la nova seu a Passeig de Gràcia l’any 1994. I és en aquest moment d’impàs quan ens preguntem què és realment l’ÍBEX-35? La guia li treu importància: “tan sols és una fórmula matemàtica evolutiva que valora les empreses més potents de l’estat espanyol pel que fa a liquiditat i potencial”.

Però tot i que li intentem treure ferro, l’ÍBEX-35 té un poder espectacular. Una mostra és que la borsa cotitza en borsa, valgui la redundància. Un hòlding de les quatre borses de l’estat espanyol (Madrid, Bilbao, Barcelona i València) anomenat BME cotitza des de l’any 2007 i, a més, forma part de l’ÍBEX-35, cosa que reflexa el potencial que té. La de Barcelona és la segona més moderna tot i que va ser creada l’any 1915 i s’ubicava a la Llotja de Barcelona.

Tanta informació pot afectar la privacitat de l'inversor?

La resposta és no. El nom d’un inversor particular no pot sortir però comprar només una acció pot costar una comissió de fins a 16€ i pels inversionistes només serveix per completar la venda d’un paquet d’accions. Tot i això, en els últims deu anys la inversió de capital domèstic ha crescut molt, segurament perquè és més barat invertir en borsa que comprar un segon habitatge. La fallida de la bombolla immobiliària ha promogut aquest creixement de l’interès dels ciutadans amb poder adquisitiu pels mercats de capital.

Però a priori la borsa no és tan descontrolada i no està tan per sobre de les lleis com les últimes pel·lícules de Hollywood ens han intentat fer creure. Per exercir aquestes pràctiques cal conèixer el codi de conducta que regula que els brokers i dealers no poden tenir accions ni tampoc gestionar les dels seus familiars. A més, les converses entre intermediaris i capitalistes queden gravades durant cinc anys per si es comet algun delicte.

Després de deixar de prestar atenció a tot aquest cúmul de números de colors que emplenen les pantalles ens dirigim cap a la sortida. Em paro un últim moment a mirar els prestatges que ofereixen objectes de record de la borsa. Veig una corbata amb el logo i em pregunto quant costarà. Trenta euros. Espero que la demanda d’accions de les corbates sigui inferior a l'oferta i així el preu baixi. Si no, per mi serà impossible començar a invertir en el negoci de les corbates de la borsa.