Mònica Vega: “El consum és una eina de transformació social que està a l’abast de totes les persones”

Pam a Pam és el projecte de Setem i la XES que vol mapejar tota l’economia social i solidària de Catalunya 

ENTREVISTA | Aina Arrom (@AinaArrom09), Núria Rius (@nuriariusm) i Anna Vilalta

(@annavilalta94) | Barcelona, 24 de març de 2015

Hi ha diferents maneres de consumir: fer-ho amb l’objectiu d’aconseguir estalviar el màxim, fer-ho buscant aquelles marques que més ens agraden o simplement comprant allò que des d’un primer moment ens ha entrat pels ulls. Però hi ha una altra forma de consum: aquella que “ajuda a transformar i millorar la societat” tal com ens explica Mònica Vega  de l’equip tècnic de Setem Catalunya i impulsors del projecte Pam a Pam. Això és possible fer-ho a través de l’economia social i solidària que parteix d’un comerç just lluny del capitalisme actual. 

Mònica Vega durant l'entrevista. Font: elaboració pròpia.

 Però què entenem per economia solidària? Doncs “tot aquell intercanvi de béns i serveis que posa a la persona, a la comunitat i a l’entorn en el centre; i els diners passen a ser el mitjà a través del qual es fa l’intercanvi, però no el fi en si mateix”, diu Mònica Vega. Aquest nou model proposa alternatives a tots els aspectes del cicle econòmic. És a dir, no només en el fet de consumir, sinó també en la comercialització justa, en el finançament ètic i la producció cooperativa del producte. I és sota aquest principi que neix Pam a Pam, el mapa de l’economia social i solidària de Catalunya.

A finals de 2014, des de Setem Catalunya es va impulsar aquest projecte fruit de la demanda social per saber com consumir d’una manera responsable, materialitzant la ideologia i els valors de l’economia solidària arreu de Catalunya. Així doncs, per fer visibles aquelles entitats que practiquen el consum ètic i responsable, va aparèixer el mapa de Pam a Pam: “Per aquella gent que vol consumir d’una altra manera, però no sap com” ens explica la Mònica. 

Encara que en un inici el projecte se centrés en la ciutat de Barcelona, de seguida es va escampar per tot el territori català. “Ara mateix tenim una responsable a Girona, Tarragona i la Catalunya Central” afegeix la Mònica. Però això Setem Catalunya no ho va fer sol. Com a federació d’ONG que forma part de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) de seguida es va establir un “treball col·laboratiu amb les companyes de la XES i es va compartir el projecte” comenta Vega. A més a més, afegeix que “a Setem tampoc teníem tanta experiència com elles en economia solidaria i vam pensar que treballar aquesta proposta amb algú que precisament està treballant en aquest sentit donaria molta més qualitat”. 

Pam a Pam és accessible a tothom i hi ha diverses formes per participar en l’elaboració del mapa solidari. El procés més senzill és proposar un punt a través de la pàgina web. Per exemple, “si ets veïna d'un barri o d'un poble i saps que hi ha una botiga que pugui ser Pam a Pam, ho comuniques a través del web com a usuari”. D’altra banda, Mònica Vera explica que “si et vols implicar una mica més, et pots convertir en “xinxeta taronja”. En aquest cas, la teva feina consistirà en “entrevistar les iniciatives que es volen introduir al mapa, veure quins criteris de l'economia solidària compleixen i introduir-los a la base de dades. D’aquesta manera es crea un petit llaç de confiança entre el productor i nosaltres”. Aquests punts no només queden localitzats en el mapa, sinó que també queden organitzats per sectors i criteris establerts per Setem i la XES. 

Pel que fa als sectors, n’hi ha un total de dotze. Es van establir amb la intenció d’articular-los entre elles i a la vegada “poder conèixer altres entitats de diferents sectors socials i entre totes poder potenciar-ho molt més”.

 

D’altra banda, Mònica Vega també fa referència als criteris d’avaluació per ser un punt en aquest mapa. Actualment n’hi ha un total de quinze i fan referència a aspectes com la proximitat, l’equitat de gènere, la transparència, comerç just, entre altres. Amb la meitat de criteris més un, ja apareixes al mapa. “És molt difícil complir-los tots i en definitiva, si estas al web, vol dir que ets un projecte que val la pena. Potser no utilitzes energia sostenible, però segur que estas donant una alternativa al consumidor que no es la capitalista. A més a més, d'aquesta manera també li mostrem a l'entitat si s'ha plantejat altres formes de treballar. En realitat és com una mena d'auto diagnòstic per poder millorar”. 

Aquests criteris però, encara estan a debat i sempre sorgeixen nous reptes que es posen en comú a les trobades de xinxetes taronges.

 

I és que “tampoc es tracta de ser perfectes en tot, perquè no ho som i prou feines tenim en fer les coses bé” diu Vega. “El que compta és saber com podem millorar en aquest món i fer més economia social”.

Per anar acabant li preguntem sobre el futur i sobre aquest camí a “fer més economia social”. És cert que les xifres mostren un auge de l’economia solidària però, estem davant d’una moda? “Cada vegada més gent s’interessa en projectes com el de Pam a Pam. Les crisis generen moments de replantejar la vida d’una altra manera i, tenint en compte el moment econòmic actual i el fet que comença a haver-hi una mica de difusió d’aquesta economia responsable, cada vegada més gent s’està posant en aquest món. Una moda és alguna cosa que entra i després se’n va i quan comences a consumir de forma solidària la gran majoria s’hi queda”. 

La realitat és que en pocs mesos ja són més d’un centenar d'entitats les que es recullen en el mapa de l’economia solidària, en concret un total de 130 i les expectatives són a l’alça. Mònica Vega conclou que ”és important fer campanya, però encara ho és més aplicar-ho per donar credibilitat i poder fer realitat que el consum és una eina més que pot fer front als desequilibris del món actual”. 

Informació de Pam a Pam. Font: elaboració pròpia