La OIT alerta que la igualtat salarial entre sexes no s'assolirà, com a mínim, fins d'aquí 70 anys

A l'estat espanyol les dones cobren un 17% menys que els homes. A més, la maternitat està penalitzada amb un 5% del sou respecte de les dones que no tenen fills. 

ANÀLISI I Pablo Ortin (@PabloPerpinya) | Barcelona, 7 de febrer de 2015
Amb motiu del 8 de març, dia de la Dona Treballadora, cal destacar la gran escletxa salarial existent entre homes i dones. L' Organització Internacional del Treball (OIT), agència especialitzada de les Nacions Unides, recull al seu "Informe mundial sobre salarios 2014/2015" els desequilibris encara avui existents.

Context

El setembre del 1995 es va firmar a Pequín (Xina), en la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona, la declaració coneguda com Declaració de Pequín. Es tractava d'un pla històric firmat per 189 països per a fer realitat els drets de les dones. Lluitar per la igualtat de gènere i l'emancipació econòmica de les dones, com a qüestió d'interès dels drets humans fonamentals i com a impuls del progrés integral eren els seus principals objectius.

El 1996 el 52% de les dones formava part del mercat laboral, front al 80% dels homes; en l'actualitat, les xifres són del 50% i 77%, respectivament. 20 anys després i tot i que s'han produït grans avenços, la igualtat salarial entre ambdós sexes és un fenomen que dista molt de convertir-se en realitat.

Sous desiguals en les mateixes condicions

Al seu informe, la OIT incideix en què, sense una acció política dirigida, les dones seguiran discriminades econòmicament durant almenys 70 anys. Actualment, els sous de les dones oscil·len entre uns 4 i uns 36 punts percentuals per baix del dels homes. 

Les diferències salarials poden dividir-se per dues matrius: aquelles degudes a factors explicables (característiques observables que poden influir en la remuneració, com l'educació) i no explicables (que delaten la discriminació al mercat laboral).
L'informe mostra que si se suprimeixen els valors no explicables, les dones passarien a rebre una major retribució en la majoria dels casos estudiats, degut a les característiques relacionades amb el treball. Aquestes dades evidencien que ens trobem en un mercat laboral que discrimina per sexe.

Aquesta escletxa creix en termes absoluts quan ens referim a les dones que més guanyen. Segons la OIT, a Europa al 2010 el 10% de les dones amb els sous més alts guanyaven 700 euros menys al mes que el 10% de homes millor remunerats. Així doncs, la diferència salarial entre sexes no es dóna només entre les classes treballadores sinó també entre alts càrrecs i empresaris.

La discriminació és doble en el cas de les treballadores amb fills, que pateixen una doble escletxa salarial respecte dels homes i de les companyes que no han encetat la maternitat. Així ho remarca el mateix informe, ja que les mares guanyen a Espanya un 5% menys pel seu treball que les dones sense fills. Aquesta diferència al Regne Unit pot arribar fins i tot al 25%.

Font: Institut Nacional d'Estadística (INE). Elaboració pròpia

Una falsa millora de la situació

La diferència entre homes i dones ha disminuït durant la crisi, però això no es deu tant a un augment del sou de les dones com a la baixada del dels homes. La raó és que el treball masculí estava més vinculat a camps on la bombolla econòmica tenia més influència, així, la crisi els ha afectat d'una manera més directa. Per la seua part, les dones treballaven en camps més estables, com l'administració, que no han patit tan directament l'esclat d'aquesta crisi del capitalisme. Parlem, per tant, d'una millor deguda a la situació puntual del moment, que no neix d'una voluntat política ferma.

Fins que treballadores i treballadors, governs i empreses no treballen juntes per revertir aquesta situació, la discriminació laboral per sexe seguirà sent una realitat. Sense voluntat política i social, la igualtat no arribarà tampoc en aquests 70 anys marcats per la OIT.