L’administració pública de l’Estat espanyol i Catalunya
no està a l’altura de la implicació de la seva societat en matèria d’ajudes al
desenvolupament, segons l’informe d’Intermón Oxfam
ANÀLISI | Aina Arrom (@AinaArrom09) i Anna Vilalta (@annavilalta94)
El 32,2% dels joves catalans entre 16 i 29 anys es troba
en situació d’atur, segons dades de l’Idescat. Dins d’aquest panorama de
vulnerabilitat laboral, es planteja la cooperació i el voluntariat com a mètode
per adquirir experiència i formació. De fet, un 13,1% de la població de
Catalunya més gran de 16 anys participa en activitats d’aquest tipus. Així
doncs, gran part de la societat catalana – i espanyola- se sent involucrada en
matèries socials i creu en la importància de la cooperació entre països. Però,
quina implicació té l’Administració pública en aquest sector? Intermón Oxfam ha
posat de manifest les ridícules aportacions d’Espanya a la cooperació pel
desenvolupament amb el seu informe 2015:Año cero.
Tot i que pugui semblar mentida, durant els anys 80 la
societat civil espanyola sortia als carrers per demanar la implicació del
govern a la cooperació mundial, i no per protestar contra les precarietats
econòmiques del país. La ONU havia fixat uns quants anys abans el famós 0,7%,
com a percentatge del PIB que els països havien de destinar a l’ajuda al
desenvolupament, i la gent demanava a crits la implicació d’Espanya en aquests
propòsits.
Però res més llunyà a la realitat. D’aquest 0,7% acordat,
només en resta un 0,17% als pressupostos del 2015, deixant a Espanya a nivells
de l’any 1989 en matèria de cooperació i a la cua mundial en l’ajuda al
desenvolupament. De fet, ni s’ha assolit el 0,5% pactat entre els països de la
Unió Europea l’any 2007. Unes dades que deixen molt poc marge esperançador al
sector de la societat que aposta i creu en unes polítiques públiques de
cooperació de manera que, de moment, ens trobem en un futur poc clar i
pessimista en matèria social.
Espanya i
el món
Però, què passa a la resta de països? Si vivim en un món
cada vegada més globalitzat i connectat, no podem entendre la realitat de la
cooperació mundial per al desenvolupament sense comparar i analitzar les dades
a escala universal.
En aquest sentit, només hi ha cinc països a tot el món
que compleixen l’acord del 0,7% del PIB destinat a l’Ajuda Oficial per al Desenvolupament
(AOD). En aquest rànquing s’hi troba Noruega (1.07%), Suècia (1,01%), Luxemburg
(1%), Dinamarca (0,85%) i Regne Unit (0,71%), segons el Banc Mundial de Dades.
Entre ells, és d’importància destacar el cas de Regne Unit, que un cop superat
el 0,7% ha blindat a mode de llei aquest percentatge.
D’altra banda, Holanda és el país que enguany s’ha
despenjat d’aquesta llista. Per primera vegada des de l’any 1975 no ha pogut
complir l’acord del 0,7% i es situa als 0,67 punts percentuals.
Aquesta aportació mundial es pot considerar positiva si
la dada més negativa només té tres punts per sota del 0,7%. Però si anem a la
vessant preocupant de la situació, les conclusions no són tant bones. L’informe
en el què es basa la present anàlisi porta per títol 2015: año cero. És a dir, pràcticament zero aportacions a la
cooperació mundial i zero destinacions a l’AOD a Espanya. Amb aquest raquític
0,17% només ens queden darrere països com Eslovàquia, Polònia, República Txeca,
Grècia (0,10%) i Corea del Sud (0,13%).
Tan sols cinc països dels 193 que formen la ONU destinen
més del 0,7% del seu PIB a les ajudes per al desenvolupament. Un panorama
mundial que evidencia que les polítiques públiques i les tendències
internacionals per combatre la misèria i les desigualtats al món no són una
prioritat pels governs actuals.
Que hem
d’esperar d’aquest 2015?
Durant aquest 2015 es produiran cinc convocatòries
electorals a Espanya. Més enllà de l’activitat política que això suposa, podem
considerar aquest any multi-electoral com una oportunitat per posar punt i
final a aquesta trajectòria cada vegada més pèssima en matèria social. I també ser
l’any de partida que situï la cooperació per al desenvolupament com una
política pública consolidada a Espanya. De fet, una de les demandes que fa
l’informe, exigeix que tots els partits polítics “plasmin als seus programes
electorals [...] el compromís de recuperar la cooperació com a política
d’Estat.”
I és que el govern espanyol ha retallat més del 66% de
les aportacions a l’AOD en només tres anys (del 2009 al 2012). Aquestes mesures
han situat a Espanya a la posició 21 de 28 països donants adherits al Comitè
d’Ajuda al Desenvolupament (CAD), segons Intermón Oxfam.
D’altra banda, cal destacar el terme de cooperació
descentralitzada a Espanya. Generalment, les aportacions de les CCAA també han
caigut en picat. Entre les excepcions hi ha Extremadura i el País Basc (0,3%),
que es mantenen per davant d’altres com Madrid i Catalunya (0,06%) tot i ser
les CCAA amb més riquesa. Aquesta realitat posa de manifest, de nou, la
despreocupació política per l’AOD malgrat tenir les capacitats econòmiques
(Veure gràfica).
Cap on
anem?
Un dels aspectes positius que senyala l’informe és la
transparència que s’ha aconseguit a Espanya en les pràctiques de cooperació per
al desenvolupament. De fet, se situa entre els vuit països donants del CAD més
transparents en matèria de divulgació.
D’altra banda, un factor que serà cada vegada més
important en el món de la cooperació és el sector privat. Segons dades de la Taula del Tercer Sector, aquest finançament significa un 40% a l’alça del total
dels pressupostos de les entitats sense ànim de lucre que treballen per acabar
amb les desigualtats al món. A més a més, aquesta relació publico-privada per
abastir les necessitats que exigeix el desenvolupament ja va ser tractat a
finals de l’any passat en el Consell de la Unió Europea.
Estem, doncs, en un punt d’inflexió en matèria social i
cooperativa a Espanya. L’AOD ha tocat fons amb aquest 0,17% i les polítiques
d’estat no haurien de seguir maltractant de forma tant severa les partides
pressupostaries destinades a la cooperació. L’escenari d’aquest 2015 dóna
l’oportunitat a Espanya de salvar la seva implicació en el desenvolupament i
situar les polítiques públiques com una prioritat. Caldrà veure si aquest “any
zero” serà l’impuls que col·loqui a Espanya en la situació que la seva societat
li reclama, exactament com va fer als anys 80.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada